menú PROVA

21-D. I la cultura? Programes electorals

El 21-D hi ha convocades eleccions a Catalunya. 

¿Què diuen, de la cultura, les diferents opcions polítiques? He entrat als programes electorals d'ERC, C's, Junts per Catalunya, En Comú-Podem, PSC i PPC. He buscat les seves propostes específiques en matèria de cultura. Les trobareu recopilades en aquest document*, que és millorable perquè per a algunes forces polítiques la cultura és una eina transversal, que es troba quan proposen línies d'acció en qüestions de gènere, de sobirania alimentària o socials. Per aquesta 

Som cultura popular perquè som memòria i futur. Escrit després de l’1-O

Celebrem-ho tot. Tinguem present que som cultura popular perquè fem cagar el tió, ballem sevillanes i celebrem l’1 de maig. No deixem de recordar que també som cultura popular perquè oferim models cooperatius a l’emprenedoria narcisista; perquè reivindiquem l’higienisme per acabar amb la brutícia insolidària i la corrupció; perquè construïm amb els nostres cossos i les nostres ments les úniques barricades que poden aturar el feixisme; perquè l’1-O vam activar un sentiment rebel i transversal; perquè volem acollir.

Fa pocs dies, una exquisida reflexió de l'Amadeu Carbó ens animava a respectar, tot i l’excepcionalitat política que vivim, «les rutines comunitàries, sobretot les festives, encara que les alterem atenent les necessitats de cada moment». Volen ficar-nos muts a la gàbia: no ho permetem, deia.

Petits furts (2)

So What

Pee Wee Ellis, co-autor amb James Brown del tema Cold Sweat, explica que el riff de metalls prové de la línia melòdica de So What, un dels temes inclosos al Kind of Blue de Miles Davis (1959)


James Brown interpreta Cold Sweat, en viu a l'Apollo Theater, NY, 1968. Aquí una altra versió 


Cold Sweat, dóna títol a l'àlbum de James Brown gravat el 1967. Feia vuit anys que Miles Davis havia publicat Kind of Blue (1959). Pee Wee Ellis explica que el riff de metalls de Cold Sweat prové de la línia melòdica de So What, un dels temes inclosos a Kind of Blue: "La nit abans de la sessió de gravació James em va cridar al camerino i em va cantar la línia del baix. Aquella mateixa nit, de tornada a Cincinnati, vam escriure la frase de metalls a l'autobús. Era un tema d'un sol acord i (aquest riff de només dues notes) concorda perfectament amb la melodia de So What. Tenia sentit encaixar-lo allà... di-dum...di-dum. Posteriorment vaig adonar-me que era, encara que tocat al revés, So What."


So What interpretat pel quintet de Miles Davis a The Robert Herridge Theater, producció televisiva de la CBS. A la gravació no hi havia Julian "Cannonball" Adderley, afectat aquell dia de migranya. El quintet el formen John Coltrane, Wynton Kelly, Paul Chambers i Jimmy Cobb. El programa va ser gravat l'abril de 1959 a l'Studio 61 de NY. 

Al disc Kind of Blue, la introducció que toca el piano de Bill Evans (o Wynton Kelly a la gravació del The Robert Herridge Theater) està escrita. Sembla que l'autoria correspon a de Gil Evans. Gil Evans és també l'autor de l'arranjament del preludi per a una actuació televisiva, un mes després de la gravació de Kind of Blue, per a l'orquestra de 21 músics que va tocar So What al Carnegie Hall el 1961.

Per a George Russell, la veritable melodia de So What és el solo de Miles Davis i el 1983 escriu un arranjament del solo per a la Living Time Orchestra. 

Aquí una versió de la transcripció George Russell del solo de Miles Davis al tema So What (Live), de la compilació Blue Big Bands: a swingin' affair, Blue Note, 1999 

Font: Ashley KAHN (2000): Miles Davis y Kind of Blue. La creación de una obra maestra. Publicat en castellà per Alba Editorial, 2002

petits furts


(10)

bajo pinos construye tu cabaña / quítate el sombrero, lee y contempla poesía

en soledad conocerás amaneceres y ocasos / sin más distinciones absurdas de tiempo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Fonts: 

  • Si Kongtu (837-908), D'allò rústic i del deseiximent, categoria XV de les Vint-i-quatre categories de la poesia (fragment)

  • Gong Xian, 1688, Paisatges amb poemes

 

La "rusticitat" de què parla Si Kongtu remet a allò "fet amb pedres, fustes, etc., poc o no gens treballades" [De la definició del DIEC]. També ens diu que la naturaleza es tu propia morada / por eso coge espontáneamente lo que quieras; guarda lo que te enriquezca / y anticípate a todo sin rodeos. Pilar GONZÁLEZ ESPAÑA, traductora, alerta que hi ha dues maneres d'interpretar el vers "por eso coge espontáneamente lo que quieras": d'una banda s'invita a la persona que crea a agafar de manera espontània allò que li plagui; de l'altra, se suggereix que el poeta agafi allò que sigui genuí, sempre que li plagui.

[Notes per a un (necessari) cultiu de l'espontaneïtat. Veure també Vestir de nuesa. El nèctar de l'espontaneïtat]

 

El futur com a fet cultural


ASSOCIAR-SE PER ASPIRAR A CONSTRUIR UNA SOCIETAT DIVERSA és una ACCIÓ CULTURAL, que neix de la radicalitat de donar veu a TOTES les persones, els col·lectius i els «dissentiments» per construir una cultura que no s'hauria d'entendre des de la «lleialtat» ni l’«adhesió» sinó des del «reconeixement» (a múltiples identitats, a la diversitat, a la vulnerabilitat, a les tensions i conflictes); només aquest «reconeixement» permetrà la participació i la construcció d'aquell bé comú, anomenat CULTURA, que (amb permís dels gremis, les institucions i les indústries «culturals») no és ni un objecte de consum ni de producció. 



il·lustracions



Des-cansar. 


Cansar, del llt CAMPSARE, 'desviar-se (d'un camí)', entre d'altres. Segons Coromines, al cansament (de fer alguna cosa) s'hi arriba passant probablement per la idea de 'cessar (de fer aquella cosa)'

Descansar, 'descansar algú d'alguna cosa',
ja corrent des del sXV també com a intransitiu en el sentit de 'recolzar una cosa en una altra, aguantar-s'hi amb suport'.




 




 







Font: Joan COROMINES: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
Il·lustracions: oriol cendra planas

mindfulness: l’eina preferida del Capitalisme per mantenir l’status quo

La pràctica meditativa utilitzada de manera que viola les seves arrels anti-materialistes. Article de Kali HOLLOWAY publicat a Alternet. Juliol de 2015

«Sense una perspicaç crítica social, les pràctiques buddhistes esdevenen vulnerables i poden utilitzar-se per justificar i perpetuar l’status quo, i contribueixen a reforçar el capitalisme consumista»
 



Vaig ensopegar amb el mindfulness, la pràctica de meditació preferida dels empresaris tecnològics, els alts executius, els nous gurús i les celebritats dels media, sense saber-ho realment. Fa un parell d'anys vivia amb una agenda insana que ho condicionava tot (llistes compulsives de coses a fer a les 4 de la matinada, vacances on predominava el treball, acumulació de llocs on deixar-me veure) excepte pel que fa a un petit detall desaparegut (dormir; dormir, senzillament). Un amic em va suggerir que em descarregués Headspace, una app de meditació que em va jurar que em calmaria els pensaments que xiuxiuejaven constantment en la meva ment. Vaig seguir el seu consell, sabent que les 10 sessions de prova de l'app -a desenvolupar al  llarg de 10 dies consecutius- eren sense càrrecs. Quan vaig trobar el moment de portar-ho a la pràctica va ser, en el millor dels casos, increïblement relaxant; en el pitjor dels casos, amb prou feines hauria perjudicat les meves exhaustes sinapsi. Quan no trobava temps (a causa, de nou, de l'agenda) l'esforç de buscar temps esdevenia una nova font d'estrés. Al final, tenia una feina frenètica però també satisfactòria, vaig assumir les presses i vaig oblidar el Headspace.